La última sessió,
i de les més esperades, la van dur a terme els corresponsals Agus Morales i Xavier Aldekoa. En aquesta sessió, els dos periodistes van explicar
els reptes als quals s’ha d’enfrontar
el periodisme, i també van donar una sèrie de consells pels alumnes que els escoltaven.
El primer repte,
segons Aldekoa, és anar més enllà de la
ferida per una qüestió de justícia
cap a l’altra persona, i per no quedar-nos en l’etiqueta. Morales ho corrobora dient que un error molt comú és substituir la persona per la ferida,
enlloc d’explicar qui és, reduir-la a
aquell moment traumàtic de la seva vida.
El segon repte és entendre el que passa. Aldekoa va dir que, moltes vegades, tractem
el fenomen de la migració com alguna
cosa en moviment, i és un fet que va
molt més enllà de canviar de país. En les seves paraules, “és la mare que no sap on estan els seus
fills, l’àvia que ha assumit que no
tornarà a veure els seus néts, el pare que
truca cada dia per saber com estan”.
El tercer repte
del qual van parlar era equivocar-se.
“Us equivocareu i serà el millor que
us haurà passat”, va dir Aldekoa. Segons ells, “és genial que us equivoqueu” i que les coses no surtin com estaven
planejades, perquè “d’allà en sortiran moltíssimes
coses genials”.
Un altre repte,
proposat per Morales, és anar a l’arrel
i al fons de la història. Aldekoa es queixa que moltes vegades, al veure fotos
d’immigrants, no ens preguntem per la responsabilitat
que tenim com a periodistes; que publiquem fotografies sense context i, conseqüentment, fem pornografia de la pobresa.
La responsabilitat dels periodistes, segons ell, és la d’explicar el context, què passa i per què passa.
Acabant amb els reptes, l’últim que van
proposar va ser el de no parlar del
botxí. El món està ple de bones persones
disposades a tot per ajudar i, no obstant, ens centrem en l’assassí, en el lladre, en el violador. És important reflectir que hi ha bona gent”, deien.
