La penúltima sessió de la Jornada de Comunicación, Viajes y Aventura la van dur a terme 5 estudiants del Màster en Periodisme de Viatges que ofereix la UAB. Les cinc estudiants representaven el seu grup de treball del màster, i van explicar en què consistia el seu treball de fi de màster.
El màster està dirigit per José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor i, tal i com s'explica a la seva pàgina web, l'objectiu és formar als estudiants per manejar insutremental i críticament les diferents eines i plataformes relacionades amb el periodisme de viatges; en la cobertura de projectes i en la producció de continguts vinculats amb la comunicació, el turisme i els viatges. Es tracta d'un màster que intenta aportar un valor afegit al fet de viatjar, abraçant també moltes altres àrees de les ciències socials.
El projecte final, o treball de fi de màster, consisteix a realitzar un viatge real per tal d'elaborar un producte, ja sigui per a premsa, ràdio o multimèdia, centrant-se, sobretot, en el periodisme de viatges. - El grup de la primera ponent, l'Ángela, va viatjar fins Fez (Marroc). L'objectiu del grup era explicar la ciutat a través d'històries, mostrant la cultura i la idiosincràsia de Fez, i seguint el fil conductor de les portes (bab en àrab). La guia es divideix en 4 parts: el passat (edificis històrics), les llars, amb les mans (reflexen els oficis més representatius de Fez) i entre amics (llocs no molt turístics on es reuneix la gent).
- La segona ponent, Josefina Valtier, i el seu grup, van viatjar fins a Cracòvia (Polònia). La seva guia de viatges reflexa les dues cares de la ciutat, ja que té un passat molt fosc relacionat amb els camps de concentració i la Segona Guerra Mundial, però també un present; no volien parlar només del passat, però no el podien apartar. Per aquest motiu, van decidir dividir el llibre en dues parts: la part de llum (el present) i la part de foscor (el passat), centrant-se molt més en la primera; també hi ha un apartat al qual es pot escriure si es viatja a la ciutat i es descobreixen altres llocs de llum
- El grup de la tercera ponent, anomenada Lucila, va viatjar a Budapest (Hongria), i van optar per realitzar un documental. Ella mateixa va explicar que tenien molt poca informació sobre la ciutat, però que sabien que havia viscut 4 dècades sota un règim comunista, i que no volien apartar aquest fet. Per fer el documental van entrevistar a molta gent, entre ells un ex-presoner del règim, i a tots els van preguntar per la felicitat. Segons els entrevistats, la felicitat és viatjar, ja que en aquella època no podien fer-ho.
- Al grup de la quarta ponent, Jacqueline Neitzel, se'ls va assignar Belgrad (Sèrbia). Volien crear una guia atractiva, novedosa, destinada a un públic millennial i abordada des de la perspectiva dels 7 pecats capitals. Segons la ponent, van escollir els pecats capitals com a punt d'enfoc perquè la nostra generació, la millennial, vol disfrutar de la vida i veure món, sense preocupar-se pel futur. A la guia, cada pecat és un capítol del llibre, i es recomanen llocs per visitar relacionats amb el pecat en qüestió. També inclouen unes pàgines amb material més periodístic, com ara entrevistes o cròniques.
Jaque: crónica de la Atenas okupa
- Finalment va parlar la cinquena ponent, Mariana Huerta, el grup de la qual va viatjar a Atenes (Grècia). Aquest grup tenia molt clar que volien explicar històries reals de persones reals, ja que, tal i com diu ella "la gent continuarà anant a Atenes fem el que fem", perquè és una de les ciutats més turístiques d'Europa. Van decidir enfocar la seva guia cap al moviment okupa de la ciutat, anomenat housing squad, que duen a terme grups anarquistes i immigrants des de fa 2 anys. El llibre està ambientat al barri d'Exarchia, conegut com el barri ingovernable i que compta amb una estructura política pròpia.
La sessió va acabar amb una ronda de preguntes del públic a les ponents. Se'ls va preguntar si dir que eren periodistes els tancava o obria les portes. L'Ángela va explicar que a Fez els van recomanar que no ho diguessin, però que a ella personalment mai li ha tancat les portes; la Lucila va respondre que ells sí que ho deien, tot i que en llocs concrets (com les presons) no els deixaven fer fotografies, i la Mariana va dir que ells no ho explicaven, perquè molts immigrants els tancaven les portes, però que amb les entitats del Govern no tenien cap problema en dir-ho. Totes les ponents van coincidir en que, a l'hora de viatjar, s'ha d'anar amb la ment oberta, perquè passaran coses imprevistes, que seran millors o pitjors, però que ens hem de saber adaptar.
 |
